dimecres, 6 d’octubre de 2010

EL LADO BUENO DE LA DESGRACIA Y EL LADO MALO DE LA FELICIDAD

En cierta ocasión un campesino chino acudió a un mercado de primavera y se decidió a comprar una espléndida potranca en la que gastó todos sus ahorros.
Por desgracia, aunqué la encerró en el cercado, apenas llegó la noche el animal saltó la valla y escapó en la dirección a la frontera de los mogoles, que por esa época era enemigos acérrimos de los chinos. El campesino no podía plantearse siquiera correr en busca de la potranca. Todos los vecinos acudieron a ofrecerle consuelo, pero el campesino era un hombre sabio y sabía afrontar la adversidad con filosofía.
-Las nubes en el cielo a veces traen lluvia, que es beneficiosa para los cultivos. De una desgracia a veces nace la felicidad. ¡Dejemos que la vida actúe! ¿Quién sabe qué ocurrirá?
Efectivamente, unos dias mas tarde, la potranca regresó acompanyada de un tremendo semental mogol.
Todo el pueblo desfiló para admirarlo y felicitar al campesino por su buena suerte.
-¿Suerte? ¡A lo mejor si! Pero ¿quién conoce el sentido profundo de las cosas? El sol que nos ilumina también puede quemarnos.
El porvenir, por desgracia, le dió la razón. Su hijo se encaprichó del semental y se propuso domesticarlo para montarlo. Pero el animal era fogoso y de una coz lo arrojó al suelo y con la caída el hijo se rompió una pierna. Los vecinos acudieron a visitar a padre e hijo. Y se hicieron muchos comentarios sobre la mala suerte del campesino. La cosecha se avecinaba y no podría contar con la ayuda de su hijo por su pierna rota.
Pero el campesino les respondió con su sabiduría de siempre.
-Este mundo es un perpetuo cambio. ¿Quién sabe si las calamidades no se convertiran en bendiciones? Pensad en la lava de los volcanes que todo lo devasta pero da un limo fértil.
Antes de que llegara el tiempo de la cosecha, estalló la guerra con los mogoles, y todos los hombres jóvenes fueron movilizados, salvo el hijo del campesino, que yacía en la cama con su pierna quebrada. Fué uno de los pocos jóvenes que salvó su vida de las matanzas de la guerra...
¡Una pierna rota le salvó la vida!


Els aconteixements de la nostra existència no es poden classificar senzillament de positius o negatius, de bons o dolents. A llarg termini, una desgracia pot convertir-se en font de felicitat i, a l'inrevés, doncs el temps que passa porta canvis de manera contínua. A vegades ens preocupem de sobre manera per alguna cosa, i dos dies més tard, potser el motiu ja ha desaparegut.... A més ens sembla una fotesa haver-nos preocupat tant. Per al contrari, sentim una enorme alegria al fer un viatge o planejar una trobada que, al cap de poc serà un autèntic malson o maldecap. ¿Us ha passat mai res semblant? ¿Heu viscut ja aquest tipus de canvi brusc d'una situació?

dimarts, 14 de setembre de 2010

El cranc que jugava amb el mar. Rudyard Kipling

Treballem la responsabilitat.

En els temps primitius, el Mag més Vell de Tots va començar a preparar-ho tot. Primer la terra, després el mar i després va dir a tots els animals que ja podien sortir, i els va anar assignant la feina que cadascú hauria de fer.
A l'elefant li va dir: tu faràs d'elefant!; a la vaca: tu faràs de vaca!; a la tortuga: tu faràs de tortuga! I d'aquesta manera a tots.
L'elefant va fer d'elefant, la vaca de vaca, la tortuga de tortuga, i així tots.
Al vespre va arribar l'home amb la seva filleta a l'espatlla i li va dir al Mag més Vell de Tots:
-Què fan tots aquells animals?
I el Mag més Vell de Tots va contestar:
-Fan la feina del començament del començament. Estigues tranquil.
-D'acord -va dir l'home-; però preocupa't que tothom m'obeeixi.
Mentre parlaven, el cranc es va escapar i es va capbussar a l'aigua murmurant:
-Jugaré jo sol amb l'aigua i no obeiré mai aquest home.
Només el va escoltar la filla de l'home, que estava asseguda al damunt de l'espatlla.
El Mag més Vell de Tots es va netejar la pols fina que tenia a les mans i se'n va anar a passejar pel món per veure què feien els animals.
Va veure que l'elefant feia d'elefant, la vaca de vaca i la tortuga de tortuga, i d'aquesta manera tots els animals.
I va preguntar a l'home si els animals l'obeïen.
-Si -li va contestar.
-I la terra?
-Si -li va contestar.
-I el mar?
-No -li va respondre-. Un cop durant el dia i un cop durant la nit, el mar puja pel riu i fa que l'aigua dolça entri al bosc i inundi casa meva. I un cop durant el dia i un cop durant la nit, el mar torna a baixar pel riu i s'emporta tota l'aigua i només deixa fang i no puc fer servir la canoa. Tu li vas dir que fes això?
-No, i no m'agrada gens -li va contestar molest el Mag més Vell de Tots.
Aleshores la filla de l'home va aixecar els bracets morens i va dir:
-Quan tu i el meu pare parlàveu el dia del començament del començament, vaig veure com s'escapava un animal entremaliat i es capbussava en el mar abans que li diguessis res. Era una bèstia molt gran, rodona i plana; tenia els ulls sobre una mena de pals; caminava de costat i tenia una closca molt dura.
-Ja sé qui juga amb el mar -va dir el Mag més Vell de Tots-. Què fas cranc? -i va recriminar a l'animal cridant amb la seva veu potent.
-Doncs una vegada al dia i una vegada a la nit surto de la meva cova a buscar menjar. Deixa'm tranquil - va contestar el crustaci.
-Escolta, cranc -va dir el Mag més Vell de Tots -,quan una vegada al dia i una vegada a la nit surts de la teva cova i deixes seques ls platges i es moren els peixos; però quanb tornes al teu cau, el mar puja i inunda la casa de l'home i tot l'entorn; fins i tot al cocodril se li omple la boca d'aigua salada.
-No sabia que fos tan poderós. D'ara endevant sortiré set vegades al dia i set a la nit, i així l'aigua mai s'estarà quieta -va dir d'una manera insolent el cranc.
-Perquè vegis que sóc més poderós que tú -li va contestar el Mag més Vell de Tots-, et trauré la closca i et quedaràs ben tou. Així, l'elefant, el cocodril i tots els animals et podran trepitjar.
-El cranc va demanar perdó per haver-se escapat el dia en què el Mag més Vell de Tots havia repartit la feina entre tots els animals. I el Mag més Vell de Tots va tenir compassió i li va dir:
-Tindràs la teva closca onze mesos a l'any; però durant un mes se't tornarà tova perquè te'n recordis del que vas fer. Podràs viure al mar i a la terra, però seràs petit, i quan entris i surtis de la teva cova no bellugaràs el mar. Tindràs unes tisores que només utilitzaràs per obtenir menjar.
Quan aneu a la platja veureu que tots els seus fills fan unes coves minúscules per amagar-s'hi. Tenen unes tisores per aconseguir l'aliment, i durant un mes perden la closca i es tornen tous.
Tot i això, no els agrada que els treguin dels seus caus ni els duguin dins de galledes cap a cases estranyes.
Per això es defensen amb pinces... i ho fan molt bé!!!



El cranc va pagar molt cara la seva falta de responsabilitat. Tothom ha de respondre de la seva conducta

dimarts, 7 de setembre de 2010

Carta de Charles Dickens al seu fill

Estimat fill meu:

T'escric avui aquesta carta perquè la teva partida em preocupa molt, i perquè vull que portis amb tu unes paraules meves de comiat, perquè pensis en elles de tant en tant en els moments de tranquil.litat. No necessito dir-te quant t'estimo, i que sento molt, ho sento en l'ànima separar-me de tu. Però la meitat d'aquesta vida està feta de separacions, i són dolors que cal suportar, a més, la vida amb les seves proves i perills, t'ensenyarà més que qualsevol estudi o tasca que poguessis realitzar.

Fins avui, només has necessitat per viure una meta fixa i constant, des d'ara, t'aconsello, fill meu, que et proposis amb ferma determinació fer tot el que facis de la millor manera possible. No t'aprofitis vilment de ningú en cap ocasió, i no siguis dur mai amb els que estan sota la teva força. Procura fer amb els altres el que voldries que ells fessin amb tu, i no et descoratgis si de vegades deixen de fer-ho ... Molt millor serà per a tu que siguin ells els que desobeeixin la màxima regla establerta pel nostre Salvador, i no tu. Poso en el teu equipatge el llibre del Nou Testament, perquè és el millor llibre de tots els que han conegut i es coneixeran, i perquè ens ensenya les millors lliçons per les que pot guiar-se tot ésser humà que procuri ser lleial i fidel al seu deure. No abandonis mai la sana costum de resar les teves oracions a la nit i al matí. Jo no l'he abandonat mai, i conec el consol que això presta a l'ànima. Confio que puguis dir sempre en la teva vida que has tingut un pare afectuós que t'ha estimat.

Amb afecte
OCTUBRE 1866

divendres, 18 de juny de 2010

Ja tenim EDUCÒMETRES

Una societat canviant i complexa demana revisar com ens relacionem i com eduquem. En un context més previsible, les generacions anteriors educaven seguint pautes molt assentades i afrontant les dificultats a mesura que es presentaven.
Avui, la consideració dels drets dels infants i el desenvolupament econòmic i tecnològic fan trontollar les certeses del passat. Així, arrossegats per una certa atmosfera de desorientació, de vegades creiem equivocadament que tot ha canviat. Però l'educació dels infants i adolescents continua essent condició indispensable per al bon desenvolupament d'una societat. Ja no valen les rutines d'èpoques anteriors, sinó que cal educar a partir d'un plantejament conscient i global de les necessitats dels menors: el seu procés maduratiu per aprendre a conviure, el temps d'aprenetatge necessari per interioritzar unes pautes que els facin autònoms a l'hora de prendre decisions amb maduresa per tal de saber qui són, què s'ha de fer i com s'ha de fer per tenir cura de les necessitats pròpies i dels nens que ens envolten.
L'EDUCÒMETRE és una guia educativa per a l'aprenentatge d'hàbits i responsabilitats familiars. Les fitxes són fruit de la feina d'un grup de pares, mares i professionals de l'educació i pretén ser un recurs educatiu que demana la implicació de tothom.

dijous, 10 de juny de 2010

Dominem les destreses del quarto de bany

Aprendre a cuidar d'un mateix, des de rentar-se les mans fins a raspallar-se les dents, farà que el vostre fill se senti capaç i segur de si mateix.


Moltes de les destreses que el nen necessita per saber-se cuidar d'ell mateix s'aprenen al quarto de bany. Hauríem de disposar o realitzar els canvis precisos perquè el nostre fill posi en pràctica les activitats que us proposem en un marc de seguretat i confiança.

EL nostre fill hauria d'arribar a la pica, obrir i tancar les aixetes, agafar el raspall de dents i el dentifricis sense haver de demanar ajuda. Hem d'habilitar, sempre que es pugui, un espai on deixar la tovallola de bany i la tovallola de cara perquè estiguin al seu abast. Recomanem unes sòlides plataformes de fusta o plàstic entre 15 i 20 cm d'alçada. Compte amb els tamborets que a més de ser inestables ens poden portar algun mal de cap.


Obrim i tanquem l'aixeta

Aquesta és una tasca senzilla. Cal disposar de la plataforma esmentada davant la pica perquè el nostre fill estigui a l'alçada suficient per fer servir l'aixeta. Ens assegurarem que té una tovallola de mans per a eixugar-se.
Ensenyeu com treure el tap i expliqueu que és molt important no permetre que l'aigua es vessi. Ensenyeu-li quina és l'aixeta de l'aigua freda i dieu: "Aquesta aixeta obre l'aigua freda". Després ensenyeu-li la de l'aigua calenta i dieu: "Aquesta aixeta obre l'aigua calenta" ¡Has de tenir molt de compte! L'aigua és tan calenta que podries cremar-te".

Ara ja podem obrir a poc a poc l'aixeta de l'aigua freda, fins a la meitat del recorregut, i tornar-la a tancar. Convida al teu fill a obrir-la. Si ho fa massa de pressa anima'l dient-li: "Has de tenir cura i no obrir l'aigua massa de pressa que si no ho esquitxaràs tot". Seguidament demana-li que tanqui l'aigua. No us sorpreneu si obre al màxim l'aixeta quan el que vol és tancar-la. L'objectiu d'aquesta lliçó és ensenyar-li a controlar el flux de l'aigua en un quarto de bany.
Una vegada ja dominem obrir i tancar de l'aixeta de l'aigua freda, demana-li que intenti fer el mateix amb l'aigua calenta. Si teniu un "mono comandament", fe ho deixant córrer primer l'aigua freda. Explica-li que si comencem obrint l'aigua freda i després obrim la calenta, es barregen i l'aigua es torna tèbia però no crema. Ensenyeu-li també a ajustar la temperatura obrint més l'aixeta de l'aigua calenta o reduint el flux.
¡Ja en podem eixugar les mans i ja està! No us estranyeu si el vostre fill vol practicar aquest exercici una i una altra vegada durant una vegada.

Divertir-se amb l'aigua

Als nens els encanta jugar amb l'aigua, pel que és una bona idea tenir algun lloc a la casa on el nostre fill pugui jugar-hi sense fer-se mal. Podem fer servir la pica de la cuina, un bol, una palangana sobre una taula i espai que sigui fàcil d'eixugar. Establiu i feu complir una sèrie de regles bàsiques com no esquitxar, no permetre l'ús de certs objectes com cosses esmolades aparells elèctrics dins o la vora de l'aigua. Doneu-li al vostre fill unes joguines per l'aigua. un vaixell un embut i petites ampolles per omplir-les.


Ens rentem les mans!!!

Una vegada ja sabem com funciona l'aixeta, podem introduir la idea d'utilitzar el sabó i l'aigua tèbia perquè es renti les mans. Quan hi ha grip i fa fred és molt comú que ens encomanem els gèrmens al tocar-nos els ulls, el nas o la boca amb els dits. Una de les maneres més efectives de reduir la propagació de les infeccions es animant al nostre fill perquè es renti les mans sovint, fregant-les amb sabó sota l'aigua almenys durant uns trenta segons. Rentar -se les mans amb sabó és efectiu perquè la majoria, si no la totalitat, dels gèrmens que existien a les mans del teu fill, són arrossegats canonades avall. No està mai de més explicar perquè fem les coses així, utilitzant un llenguatge senzill i explicacions breus.

L'hora del bany

A molt infants els encanta el temps que passen amb el pare o amb la mare quan es banyen i voldrem supervisar-ho fins que estiguem segurs que el nostre fill és capaç de banyar-se sol sense perill. Per norma general, entre els tres i els cinc anys, el nen et farà saber que és suficientment gran com per banyar-se tot sol. segueix-li la corrent i assegura't que sap com rentar-se correctament el s cabells i com fer servir l'esponja.

Raspallar-se sol

Assegureu-vos que el nen té el seu propi raspall o pinta i ensenyeu-li a raspallar-se i cuidar del seu cabell. Si s'estima més fer-ho sol no hi ha cap problema. A mesura que vagi fent-se més gran, potser vulgui aprendre a posar-se clips i cintes fàcils de fer servir.

dimarts, 8 de juny de 2010

Resolver problemas en la MESA DE LA PAZ

Cuando los niño necesiten ayuda para resolver solos sus problemas, mándalos a la mesa de la paz.

De vez en cuando los niños se enfadan con sus hermanos o amigos. Puede suceder por cosas sencillas o por cuestiones mas importatantes. A veces, llegan a un punto en el que estan demasiado enojados para razonar unos con otros. Aqui es donde entra en juego la mesa de la paz, proporcionándoles un lugar en el que pueden aplacarse mientras siguen un procedimiento que pone fin a la discusión.

La mesa de la paz suele ser una mesa del tamaño del niño con dos sillas, una campana y una flor o adorno que simbolice la paz. Dos sillas juntas o una alfombrilla en una esquina de la habitación o incluso un lugar determinado en las escaleras también valen. Cuando los niños se acostumbran a este ritual, es posible que se dirijan a la mesa de lapaz sin que nadie se lo ordene. Otras veces, uno de los padres u otro hermano puede ver que hay una discusión en marcha y sugerir que ambos participantes intenten resolver el problema en la mesa de la paz.

Una vez en la mesa, el niño que se siente mas agraviado coloca una mano sobre la mesa y la otra sobre su corazón, indicando que dice la verdad. Luego, mira al otro niño, pronuncia su nombre y explica como se siente y cómo le gusataría que se solucionaran las diferencias.

Entonces, le toca el turno al segundo niño y el diálogo continúa hasta que llegan a un acuerdo. Con el acuerdo se hace sonar la campana. Significa que las diferencias han sido resueltas. Al hacerla sonar juntos la campana podrá ser oida por el resto de la familia. Si los niños no lo consiguen ellos solos, tal vez necesiten un mediador. Si el problema es demasiado enrevesado, pueden solictar una reunión familiar.

Lo que los niños aprenden de la mesa de la paz, independientemente de su tamaño, edad o posición dentro de la familia, se escuchará su punto de vista y se les tratará con justicia. La experiencia esencial que viven a través de estos procedimientos es que las discusiones deben solucionarse con honestidad y buena voluntad con el fin de mantener en casa un ambiente de armonía y cooperación.

FONT: Cómo obtener lo mejor de tus hijos. TIM SELDIN. Grijalbo 2007

diumenge, 6 de juny de 2010

EL cuento de los peluches caldos, Claude Steiner

Erase una vez una pareja feliz llamados Tim y Maggie que tenian dos hijos, cuyos nombres eran John y Lucy. Para comprender lo felices que eran, es necesario conocer en la situacion en que vivian.

En aquellos dias, al nacer, todo el mundo recibia una pequena y suave Bolsa de Peluches Caldos. Cualquiera podia sacar de su bolsa un Peluche Caldo y darselo a otra persona. Habia una gran demanda de Peluches Caldos, porque todos los que recibian el regalo, sentian un calorcillo por todo el cuerpo. Los que no conseguian obtener suficientes Peluches Caldos corrian el peligro de coger una enfermedad que causaba que se les encogiera la espalda e incluso con peligro de muerte.

En aquellos dias era facil conseguir Peluches Caldos. Si alguien deseaba tener uno, solo tenia que decirte: “Quisiera tener un Peluche,” y enseguida sacabas de tu bolsa un Peluche tan peque¤o como la mano de una ninita. Tan pronto el Peluche veia la luz del dia sonreia y se transformaba en un gran y afelpado Peluche Caldo. Al colocarlo en la espalda, en la cabeza o en el regazo de la persona, se acurrucaba y se derretia encima de la piel, produciendo una sensaci¢n de bienestar en todo el cuerpo. Unos a otros se pedian los Peluches y, como eran gratuitos, no habia ninguna dificultad en conseguir los suficientes. Al haber muchos, todos eran felices porque la mayor parte del tiempo sentian calor y suavidad.

Un dia, una bruja mala se enoj¢ mucho al ver que todo el mundo era feliz y nadie le compraba sus pocimas y unguentos. La bruja, que era muy astuta, imagino un plan perverso. Una hermosa manana, mientras Maggie estaba jugando con su hija, la bruja se desliz¢ junto a Tim y le susuro al oido:

“Tim, mira la cantidad de Peluches que Maggie le esta dando a Lucy. De continuar asi, no le va a quedar ninguno para ti!”

Tim quedo sorprendido. Se volvi¢ hacia la bruja y le dijo:

“Quieres decir que no encontraremos siempre un Peluche en nuestra bolsa cada vez que lo abramos?”

Y la bruja contesto:

“Asi es, tan pronto se acaben, ya no tendras mas.”

Dicho esto, se marcho volando montada en su escoba, riendo a carcajadas.

Tim tomo muy en serio lo que la bruja le habia dicho y empez¢ a fijarse cada vez que Maggie regalaba un Peluche a alguien. En realidad, estaba muy preocupado, porque le gustaban mucho los Peluches de Maggie y no queria quedarse sin ellos. Pensaba que no era justo que Maggie diera todos sus Peluches a los ninos o a otras personas. Asi es que empez¢ a quejarse cada vez que veia a Maggie dandolos a otros y, como Maggie le queria mucho, dejo de dar los Peluches a otros y los reserv¢ para el.

Los ninos vieron lo que estaba pasando y no tardaron en pensar que no estaba bien regalar Peluches Caldos cada vez que se los pedian o les venia en gana darlos. Ellos tambien se volvieron conservadores de Peluches. Observaron a sus padres de cerca y, tan pronto vieron que uno de ellos daba demasiados Peluches a otros, empezaron a protestar. A pesar de que en cuando los buscaban siempre los encontraban en la bolsa, poco a poco se fueron convirtiendo en unos tacanos. La gente pronto se dio cuenta de la escasez de Peluches y empezo a sentir la falta de calor. Algunas personas empezaron a sufrir de encogimiento de sus espalds e incluso murieron a causa de la escasez. Cada vez acudia mas gente a comprar, a pesar de su ineficacia, las pocimas y los unguentos de la bruja.

El hecho es que la situaci¢n iba empeorando. La bruja mala que observaba todo lo que estaba pasando, en realidad no queria que la gente muriera (puesto que los muertos no compran pocimas ni unguentos), por lo tanto, imagino otro plan. A todos les dio una bolsa semejante a la Bolsa de Peluche, salvo que esta era fria en vez de calida. Dentro de la bolsa de la bruja habian Espinazas Frias. Con estas Espinazas Frias la gente no se sentia arropada y suave, sino fria y pinchosa. Por otro lado estas Espinazas Frias mejoraban la enfermedad de la espalda. Por lo tanto, a partir de aquel momento, cuando alguien decia: “Quiero un Peluche Caldo,” la gente, preocupada por la escasez, contestaba: “No puedo dartelo, pero quieres una Espinaza Fria?”

Algunas personas se reunian con la esperanza de conseguir un Peluche, pero al final acababan intercambiando Espinazas. Como consecuencia de ello, aunque no murieran muchas personas a causa de la escasez, se sentian infelices, frias y llenas de pinchos.

Desde que la bruja llego, la situacion se fue complicando, ya que la escasez de Peluches iba en aumento y, aunque habian sido tan gratuitos como el aire, pronto se convirtieron en algo extraordinariamente valioso. Ello fue la causa de que la gente hiciera cualquier cosa para conseguirlos. Antes de que la bruja llegara, la gente solia reunirse en grupos de tres, cuatro o cinco, sin importarle quien daba a quien los Peluches Caldos. Despues de su llegada, las personas formaron parejas y reservaron los Peluches exclusivamente para uno y otro. Las que, olvidandose de si mismas, daban un Peluche a alguien, no tardaron en sentirse culpables porque sabian que su pareja tomaria a mal la falta de un Peluche. Y las que no podian encontrar a un compa¤ero generoso, tenian que trabajar mucho para ganar el dinero que les permitir¡a comprarlos.

Hubo gente que al hacerse popular conseguian grandes cantidades de Peluches Caldos sin tener que devolverlos. Luego los vendia a los que no eran populares para que pudieran sobrevivir.

Sucedio tambien que alguna gente tomaba Espinazas Frias que eran abundantes y gratuitas, los cubrian de pelusa blanca y los hacian pasar por Peluches Caldos. Estas falsificaciones eran, en realidad, Peluches Plasticos que causaron todavia mas problemas. Por ejemplo, dos personas se reunian e intercambiaban cantidads de Peluches de Plastico, y se suponia que tenian que estar contentos; sin embargo no era asi. Como pensaban que habian intercambiado Peluches Caldos, les desconcertaba sentirse frios y pinchosos, ya que no se habian dado cuenta que lo que habian intercambiado eran, en realidad, Peluches de Plastico.

Por consiguiente, la situaci¢n era catastrofica y todo empezo con la llegada de la bruja, quien hizo creer a todos que el dia menos pensado abririan su Bolsa de Peluches y no encontrarian nada.

Pasado un tiempo, lleg¢ a este infeliz lugar una joven mujer de anchas caderas, nacida bajo el signo de Acuario. Al parecer, no sabia nada acerca de la bruja y no le preocupaba quedarse sin Peluches. Los daba gratuitamente, incluso cuando no se los pedian. La llamaban la Mujer de las Caderas y la censuraban por meter en la cabeza de los ninos la idea de que si se quedaban sin Peluches no debian preocuparse. Los ninos estaban encantados y a gusto con ella, y empezaron a dar Peluches cuando les venia en gana.

Los adultos, muy precupados, decidieron promulgar una ley para proteger a los ninos del despilfarro de Peluches Calidos. Esta ley consideraba que dar Peluches de manera imprudente, sin tener licencia para ello, era un delito penal. No obstante, a muchos ninos no parecio importarles y, a pesar de la ley, continuaron dandose Peluches cuando les apetecia hacerlo o cuando se los pedian. Como eran muchos, muchos ninos, tantos como los adultos, daba la impresi¢n de que se saldrian con la suya.

A partir de ahora no se sabe lo que va a pasar. ¨Podran los adultos poner coto a la imprudencia de los ninos por la fuerza de la ley? Se uniran los adultos a la Mujer de las Caderas y a los ninos para correr el riesgo de que hayan siempre tantos Peluches como sean necesarios? Recordaran aquellos dias, a los que los ninos quieren volver, en que los Peluches Caldos eran abundantes porque todo el mundo los daba gratuitamente?

La lucha se desplego sobre todo el pais y probablemente ocurre justo donde tu vives. Si tu quieres, y espero que asi sea, tu puedes unirte dando y pidiendo Peluches libremenre y siendo lo mas carinoso y sano posible.

Claude Steiner 1969.

dijous, 3 de juny de 2010

Ja veurem que ens porta el temps

Fa molts anys, en temps de l'emperador Tang, en un racó del riu Lang-Tse, un dels rius més cabalosos de la Xina, vivia una família de llauradors. Eren treballadors, i molt honrats. Amb el seu esforç i amb l'ajut d'un canal de regadiu que sortia del Lang-Tsé, en tenien prou amb les collites que obtenien per viure sense dificultats.

Un dia en Wang-Txu, el fill de la família, va entrar a casa cridant:
-Pare el cavall Floc s'ha escapat, l'hem perdut. Com podrem treballar el camp i portar les verdures i els cereals fins al mercat de la ciutat? Quina desgràcia!
El pare, que era un home humil, però savi i enginyós, li va respondre:
-Calma, fill meu. Perquè dius que és una desgracia? Sembla una mala notícia, però ja veurem què ens porta el temps.

Al cap de poc temps el cavall va tornar acompanyat d'una formosa euga salvatge. L'alegria del noi va ser doble: havien recuperat el cavall Floc i tindrien una nova ajuda per la feina.
-Quina sort que hem tingut, pare! Ara tindrem dos cavalls treballant als camps i en el transport- va exclamar el jove amb entusiasme.
-Perquè dius que és una sort? Sembla una bona cosa, és clar; però ja veurem que ens porta el temps- va dir novament el pare mirant cap al lluny.

Un matí el Wang-Txuva voler muntar l'euga per anar a fer un passeig per l'horta, però apenes havien fet unes passes que l'animal, que no estava avesat a sentir el pes de cap genet al damunt, es va encabritar, va fer uns bots i el noi va caure del cavall a terra.
Un dolor molt fort a la cama dreta li va fer témer el pitjor: se l'havia trencada.
-Quina mala sort! Hauré d'estar unes quantes setmanes amb la cama enguixada i no podré treballar al camp. Quina desgràcia més gran!-gemegava en Wang-Txu estirant-se dels cabells.
-Perquè dius que és mala sort? Perquè ho consideres una gran desgràcia? Que el desànim no et venci, fill meu -li repetia el seu pare-. Ja veurem que ens porta el temps. Els deus escriuen recte amb línies tortes.

L'emperador Tong, que era un sobirà valent i ambiciós, va entrar en guerra amb els reis veïns per apoderar-se de les seves terres i augmentar d'aquesta manera el seu poder i riquesa. Les patrulles de soldats recorrien les ciutats, pobles i viles per reclutar tots els joves aptes per a la guerra i allistar-los a l'exercit imperial.
Van arribar també al racó de la vall del riu Lang-Tse i van trucar a la porta de la casa de la família Txu mentre prenien el menjar del migdia.
Van veure el vell pare i van pensar que, tenint en compte la seva edat, ja no era útil per les armes.

-Tu, noi, aixecat i vine amb nosaltres. Sa majestat et necessita perquè serveixis a les tropes imperials. Agafa el farcell amb una mica de roba i segueix-nos -van cridar els soldats a en Wang-Txu en veure'l estès al llit. Aquest els va assenyalar la cama encanyada i enguixada.
-Mireu com està la meva cama. No només seria de poca utilitat per a les hosts de l'emperador, sinó que seria un destorb. No puc caminar sinó és amb crosses. Almenys he d'estar fent repòs durant un mes. Us demano que em deixeu estar a casa meva. Resaré als déus immortals per l'èxit de les campanyes de l'emperador.
Els soldats no van tenir més remei que deixar-lo en pau. Van prendre provisions de boca, menjar i beure que la família Txú els va subministrar i se'n van anar cap a altres viles de la vall.
-Te n'adones, fill meu? -li va dir el pare quan els soldat havien marxat-. Ja has vist què porta el temps. De vegades el que és bo es torna dolent, i el que és dolent, bo. Cal esperar sempre el dia de demà. Aleshores descobrirem la recta escriptura dels déus.

En Wang-Txu es desanimava massa aviat; el seu pare, malgrat tot, tenia confiança. Només l'esperança ens fa viure.

divendres, 28 de maig de 2010

La cometa y la mariposa

Desde lo alto del cielo, una gran cometa se burlaba de una mariposa.
-Dicen que me parezco a ti, pero mira que yo vuelo muy alto mientras que tú ibas a ras de tierra. Desde mi altura, tu pareces un punto minúsculo y nada mas. Mariposa, mariposita, estoy seguro de que te encantaría estar en mi lugar.
-Es verdad que no llego muy alto en mi vuelo- replicó la mariposa-. Pero vuelo adonde me parece. No estoy como tú atado a una cuerda y luciendo al gusto del amo que te mueve. Puedes estar segura de que no envidio tu lugar. ¡Todo lo contrario! ¡Dios me guarde de estar atado a un cordel!

De la fábula del escritor ruso
Iván Andréievitch Krylov (1769-1844)
"La cometa", Fábulas (IV,4)

dimecres, 26 de maig de 2010

No hi ha edat per als contes!!!

Els contes són un aliment espiritual per a grans i petits. Amb els contes i les històries entrem al món de la fantasia, de les possibilitats sense límits i d'allò meravellós. A través d'ells, la comprensió del bé i del mal s'aguditza tant com la consciència dels valors que s'aprenen a la vida real. Molts nens i adults estimem l'energia vital, agradable, creativa i curativa que hi ha als contes.
Antigament els contes es transmetien de manera oral. Es tracta de relats que parlen d'aptituds fabuloses i meravelloses. Aporten valors ètics i imatges simbòliques que van més enllà de del moment actual. S'han donat a conèixer a través de tots els temps i per tots els pobles del nostre planeta.

Els infants necessiten normes i valors

Els proporcionen claredat, protecció i seguretat. Permeten la vida en comú en la societat perquè tots poguem viure-hi a gust. S'ha demostrat que els infants que creixen en un medi social on els límits estan definits i clarament marcats tendeixen a mostrar menys pors. Desenvolupen una major confiança en sí mateixos i en el seu entorn. Són capaços de resoldre els conflictes que se'ls presenta diàriament respecte a les normes familiars i a les de l'escola. Del sistema de valors que hagin pogut adquirir durant la infància dependrà la seva manera de veure el món. Però tot això funciona quan pares i educadors els proporcionen valors apropiats per a cada situació que se'ls presenti. Degut a la varietat de tendències que existeix avui en dia a l'hora d'entendre els valors, és molt important que cada sistema tingui ben assumits i clars quins són els més rellevants per a ell. El fet de llegir, explicar o representar els contes ens dona una oportunitat: ¿Quins valors de les històries són prioritaris per a nosaltres i quins, potser, no ho són tant?

Recordarem alguns aspectes importants ja apuntats a la Carta d'un nen a tots els pares del món Els infants aprenen no tant d'allò que diem si de com ens comportem els adults. A vegades la distància que existeix entre les nostres paraules i les nostres accions és una distància a escurçar. A vegades renyem als infants quan es barallen però sovint no ens comportem exactament de la mateixa manera. No creixeran en un ambient de respecte mutu perquè simplement els hi manem si no perquè nosaltres ens mostrem respectuosos.

Perquè l'ensenyament dels valors no es quedi en una bona intenció, ha de ser concreta, pràctica i propera. Els contes i les històries són molt útils per això, els nens de la mà dels personatges, poden experimentar determinades maneres de comportar-se.

dimarts, 18 de maig de 2010

LES REGLETES NUMÈRIQUES

LES REGLETES NUMÈRIQUES


Les regletes numèriques, a més d'una gran eficàcia per a la comprensió de conceptes, potencien les habilitats característiques del saber matemàtic. D'aquesta manera afavoreixen l'adquisició progressiva de la competència numèrica.



Els seus objectius principals són els següents:

• Ajudar als nois i noies a familiaritzar-se amb els nombres naturals, a conèixer en profunditat i a estimar-los.
• Experimentar i descobrir relacions entre els nombres, els quadrats i els cubs.
• Visualitzar les operacions i afavorir la seva pràctica.
• Fer estimació de resultats i discutir diferents solucions.
• Fonamentar el raonament a partir de la manipulació
• Afavorir la imaginació dels números i la seva expressió verbal
• Adquirir agilitat en el càlcul mental.
• Facilitar el pas al llenguatge matemàtic escrit, aprenent el significat real dels signes
• Investigar qüestions numèriques, que són com els "misteris" dels nombres.
• Descobrir propietats de les operacions i estratègies numèriques.
• Treballar la superfície i el volum.


HABILITATS

Potser l'aspecte més característic de les regletes numèriques és precisament fer possible l'adquisició d'unes habilitats o continguts procedimentals, que, tal com diu el nostre disseny curricular, són un punt fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques dels 6 als 14 anys . Entre aquestes habilitats podem destacar les següents:

Observació de les relacions lògiques i numèriques a partir de les experiències concretes, ja que en les edats de primària "són les accions sobre els objectes les que desencadenen el pensament"

Expressió verbal de les accions realitzades i de les relacions trobades, la qual ajuda a "concretar el pensament".

Plantejament d'interrogants i utilització de mètodes heurístics per resoldre'ls, provocant una resposta eficaç dels alumnes.

Anàlisi de la informació rebuda per poder actuar en conseqüència i per donar nous passos.

Estimació, és a dir anticipació de resultats, la qual practicada sovint, quan els alumnes ja s'han familiaritzat amb una activitat, afavoreix la interiorització.

Investigació i descobriment de propietats numèriques. Aquesta és probablement l'habilitat clau del saber matemàtic, que de forma progressiva han de conrear els alumnes des de les edats del pensament concret.

Recerca d'estratègies, aplicables directament al càlcul mental

Pas de l'acció al càlcul escrit, amb la correcta aplicació d'un llenguatge matemàtic del que es coneix el significat real.

dissabte, 8 de maig de 2010

CARTA D’UN FILL/A TOTS ELS PARES DEL MON

No em cridis
Et respecto menys quan ho fas. I m’ensenyes a cridar a mi també i no vull fer ho.

Tracta’m amb amabilitat i cordialitat igual que als teus amics
Que siguem família, no vol dir que no puguem ser amics.

Si faig alguna cosa malament, no em preguntis perquè ho he fet
A vegades, ni tan sols jo mateix ho sé.

No diguis mentides davant meu, ni demanis que les digui per tu (malgrat siguin per sortir d’un embolic)

Quan t’equivoquis en alguna cosa, admet-ho
Millorarà la meva opinió de tu i m’ensenyaràs a admetre també les meves errades.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans
Si em fas semblar millor que els demés, algú patirà (si em fas semblar pitjor, patiré jo).

Deixa’m que em valgui per mi mateix
Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.

No em donis sempre ordres
Si en contes d’ordenar fer-ho, m’ho demanessis, ho faria més ràpid i més a gust.

No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que haig de fer
Decideix-ho i mantingues aquesta posició.

Compleix les promeses, bones o dolentes
Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.

Tracta de comprendre’m ajudar
Quan t’expliqui un problema no em diguis: “això no té importància…” Per mi si la té.

No em diguis que faci una cosa que tu no fas
Jo aprendre i faré sempre el que TÚ facis, malgrat que no m’ho diguis. Però MAI faré el que tú diguis i no facis.

No em donis tot el que et demano
A vegades, només demano per veure quan puc rebre.

Estima’m molt i digues-m’ho sovint
M’encanta escoltar-t’ho dir. Malgrat no creguis necessari dir-m’ho

dimarts, 5 de gener de 2010

Segurament és el llibre més antic de la biblioteca familiar. L'Esperança i el Josep, que són els nostres avis materns, ja ens parlàven d'aquest llibre fa molts anys. Era de la "tieta Mercè" germana de l'Esperança Lloret i Sallent. Al tornar de l'Argentina algú ens el va tornar... debatim amb la mare si va ser la Pepeta Clariana o potser la Mª Pilar Alsina. Tant se val, el guardem com un tresor i, quan l'emoció ens ho permet, el llegim per Nadal.

Eloqüencia Catalana. Fragments Escullits En Prosa Y Vers De Diferents Autors Catalans, Mallorquins Y Valencians Pera Exercitar Als Noys D`estudi En Los Diferents Tons De Lectura.

Compartir aquest tresor de la memòra familiar és un orgull i ho faig pensant en vosaltres els més petits i les més petites, sobretot en la Irenne, la Carla i la Eugènia, que aquesta il.lusió de nit màgica us acompanyi sempre.


LA NIT DE REIS

Dins d'un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d'un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d'aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l'estendre's damunt d'ella
a besar ses plantes van.

La nit de Reis n'és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
-Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
-Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
-Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
-Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
-Ai, mare, no em feu plorar!
ja n'estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l'any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l'he somniat.
Ai, mare, i que n'és d'hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l'any l'he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
-Vés-te'n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s'ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
porta vestidet amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!



Eloqüencia Catalana. Fragments Escullits En Prosa Y Vers De Diferents Autors Catalans, Mallorquins Y Valencians Pera Exercitar Als Noys D`estudi En Los Diferents Tons De Lectura.