dissabte, 8 de maig de 2010

CARTA D’UN FILL/A TOTS ELS PARES DEL MON

No em cridis
Et respecto menys quan ho fas. I m’ensenyes a cridar a mi també i no vull fer ho.

Tracta’m amb amabilitat i cordialitat igual que als teus amics
Que siguem família, no vol dir que no puguem ser amics.

Si faig alguna cosa malament, no em preguntis perquè ho he fet
A vegades, ni tan sols jo mateix ho sé.

No diguis mentides davant meu, ni demanis que les digui per tu (malgrat siguin per sortir d’un embolic)

Quan t’equivoquis en alguna cosa, admet-ho
Millorarà la meva opinió de tu i m’ensenyaràs a admetre també les meves errades.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans
Si em fas semblar millor que els demés, algú patirà (si em fas semblar pitjor, patiré jo).

Deixa’m que em valgui per mi mateix
Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.

No em donis sempre ordres
Si en contes d’ordenar fer-ho, m’ho demanessis, ho faria més ràpid i més a gust.

No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que haig de fer
Decideix-ho i mantingues aquesta posició.

Compleix les promeses, bones o dolentes
Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.

Tracta de comprendre’m ajudar
Quan t’expliqui un problema no em diguis: “això no té importància…” Per mi si la té.

No em diguis que faci una cosa que tu no fas
Jo aprendre i faré sempre el que TÚ facis, malgrat que no m’ho diguis. Però MAI faré el que tú diguis i no facis.

No em donis tot el que et demano
A vegades, només demano per veure quan puc rebre.

Estima’m molt i digues-m’ho sovint
M’encanta escoltar-t’ho dir. Malgrat no creguis necessari dir-m’ho

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada